dijous, 28 de novembre de 2013

QUEVIURES

Per ordre alfabètic:


CAL BENITO
  A la cantonada entre els carrers Sant Joan i Llobregat, davant del Coro, en un antic solar,en Benito Grandía i Roca i la seva dona, Mercè Simón i Boixader l'any 1.940 es van instal·lar i van obrir una botiga de queviures.
  Van regentar la botiga fins l'any 1.958 que la traspassen al seu gendre, Ramon Simón i Farrer.
  Com a la resta de botigues de queviures del poble, hi podíem trobar aliments bàsics, cansaladeria i gra.
  Va romandre obert fins l'any 1.974.


Mercè i Benito.
Cedida família Grandía.


1.950
Any en què es van casar els propietaris: la Maria i el Benito.
Cedida Mercè Pujol.

1.956
Cedida Maribel Oró.

1.963
Cedida Pep Codina.

BONFILLS, Anita
Aquest establiment es trobava al principi del carrer Pompeu Fabra (llavors Zorrilla), dues cases després de la Fusteria Prat.


1.936
Programa de Festa Major.
Arxiu Miquel Vila.

CASAJUANA, Joaquim
Ubicat al carrer Castellet, 30. Possiblement aquest establiment era conegut com Cal Tinetó perquè en l'anunci de Cal Ramon Lladó (de l'any 1.936) es parla del mateix establiment com Antiga Casa Tinetó.


1.927
Programa de Festa Major
Cedit Rosa Serra.

CAL CONILLET
   A la cantonada dels carrers General Prim i Gran, on ara hi ha la joieria i rellotgeria Mominó, es trobava l'establiment de Cal Conillet.
  Abans que Cal Conillet, havia hagut un sabater, en Joan Badenas. La gent coneixia l'establiment com Cal Sabateret.

  El propietari era en Ramon Ribalta i Montconill. Era fill de la Ció Montconill, de Castellgalí i, se suposa que pel nom de la família, la seva casa es coneixia a Castellgalí com a Cal Conill.       D'aquí el nom amb què la gent del poble batejaria l'establiment.
  La família Ribalta es va instal·lar a la barriada de la Farinera quan els fills encara eren menuts. La mare va enviudar i es va tornar a casar al cap d'un temps.
  Amb els anys, un dels fills, en Ramon, es va casar i va tenir dos fills: la Núria i l'Antoni.
  L'any 1.946 es van traslladar a l'edifici del carrer Gran, cantonada General Prim. 
  Al poble aquesta cruïlla es coneix amb el nom de les quatre cantonades. La gent gran diu que, vagis on vagis, sempre acabes passant per aquesta cruïlla. De fet, recorden que els diumenges les noies, ben engalanades, es passaven l'estona passejant per aquesta zona mentre els xicots, embadalits, se les miraven.
  La família de Ramon Ribalta vivia al primer pis i als baixos hi van obrir un establiment d'ultramarins. Amb el temps, van acabar venent també fruita i tota mena de queviures.
  Era una de les botigues més conegudes al poble, tant pel tracte amb la gent, com per la seva bona ubicació.
  Al cap d'un temps d'haver obert la botiga, en Ramon es va dedicar a fer de recader entre Manresa i Sant Vicenç substituint al senyor Garrigó. Anava amunt i avall amb un tricicle que portava un carretó incorporat al davant per poder carregar els paquets. Quan tenia molta feina l'Antoni, el fill petit, l'ajudava.
  Recorda la Núria que, un dia de molta feina, el seu germà va agafar el farcell i es va dirigir cap a l'estació per agafar el tren i pujar cap a Manresa, però en arribar a l'estació el van aturar. Es pensaven que era un minyó que havia agafat els trepans i s'escapava de casa. Es veu que va costar força de convèncer la Guàrdia Civil abans de poder pujar al tren per a reunir-se amb el pare a Manresa.
  A la botiga, doncs, s'hi va quedar la dona de'n Ramon, la Estrella com li deia la gent tot i que el seu nom autèntic era Estelita Agudo i Carrascal.
  Quan la filla, la Núria, va acabar la Primària amb 10 o 11 anys, es va posar també a treballar a la botiga durant el dia per ajudar la mare i anava als vespres a estudiar Comerç. Llavors ja treballaven la mare, la filla i una tia, la qual cosa vol dir que de feina no els en mancava.
  En aquell temps hi havia contínues inspeccions del "abastos". Era una gent encarregada de comprovar els productes que es venien i si els preus eren els indicats. A la mínima infracció posaven multes. La Núria recorda que, quan no trobaven res inadequat s'acabaven inventant qualsevol mena d'excusa, la qüestió era sortir dels establiments havent cobrat alguna multa.
  L'establiment va romandre obert fins als anys vuitanta. 


1.947
Castellet, número 6.

Mesa petitòria de les "Dames del Càncer"
Anys seixanta.
Darrera la botiga de Cal Conillet.
Cedida Pilar Belloch.


Cal Conillet.
Porta que donava al carrer Gran.
Cedida Joan Carmona.

LA CONSTÀNCIA (Cal Rosendo)

1.936
Programa de Festa Major.
Arxiu Miquel Vila.

CAN FAINÉ
  On ara hi ha l'estanc de Cal Canal, fa anys havia hagut un establiment de queviures, Can Fainé. Pertanyia a la mateixa família que actualment regenten el restaurant de Cal Fainé, al principi del camí cap a Vallhonesta, anant per la carretera del Pont de Vilomara.

Anunci del programa de Festa Major de l'any 1.936.

PERE FARRÉ
  Al carrer Creixell, a tocar de la Plaça Clavé, hi ha l'establiment de queviures de Can Farré.
  Havia estat una botiga de construcció, propietat del senyor Arimany. En tancar el negoci, aquest li va proposar a un dels seus paletes, en Pere Farré i Pladellorens, si li interessava que li traspassés la botiga. En Pere va acceptar.
  Com a curiositat, comentar que en Pere Farré va construir la xemeneia de Cal Balet.
  En Pere i la seva dona, Joana Biosca van obrir una adrogueria l'any 1.942. La inauguració oficial però, data de 1.945, quan es dóna permís per a obrir en aquell local una "abacería".
  Es venien, sobretot, teies i carbó. La gent del poble coneixia l'establiment com a Ca la Juanita. Des del principi també hi havia alguns productes d'alimentació, productes que van anar prenent terreny al carbó, convertint l'establiment en una botiga de queviures.


1.949 anunci
Revista Castellet, número 39.

  En aquells temps, en entrar, hi trobaves un llarg taulell a mà esquerra que feia tot el llarg de la botiga. Davant el taulell, a terra, els sacs de gra que, com a tot arreu, es venia a granel.
  El negoci va passar al seu fill, en Francesc Farré i Biosca i la seva dona,Maria Teresa Guillamon i Riera actuals propietaris. En fer-se càrrec, van renovar tota la botiga donant-li l'aspecte actual.
  En Francesc Farré, a més de treballar a la botiga i ser un dels membres més actiu del gremi de carreters, va treballar molt de temps com a transportista. Un dels encàrrecs que va tenir, fent aquesta feina, va ser el de transportar la gran lona blava que cobria el terra de l'estadi olímpic de Montjuïc durant la inauguració dels jocs olímpics de Barcelona, de 1.992. Aquesta lona es va fer a les instal·lacions de Cal Balet i una de les dones que la va confegir va ser Maria Carme Mohedano.




FERRER, Jaume
Aquest establiment es trobava a la cantonada dels carrers Gran (llavors Francesc Macià) i Castellet (llavors 14 d'abril)

1.936
Programa de Festa Major.
Arxiu Miquel Vila.

FONTANET, Valentí
Aquest establiment es trobava a la cantonada Pompeu Fabra (llavors Zorrilla) i la plaça del Pi.

1.936
Programa de Festa Major.
Arxiu Miquel Vila.
EL GLOBO (Esteve Simón)
Aquest establiment es trobava al carrer General Prim, en un edifici ja desaparegut, davant la Biblioteca.

1.936
Programa de Festa Major.
Arxiu Miquel Vila.


CAN GRAUVILARDELL
  En Jaume Grauvilardell es va instal·lar amb la seva família en un edifici de la plaça de l'Ajuntament, el que fa cantonada amb el carrer Mestre Aubert.
  Als baixos va obrir una botiga on venia queviures. En aquella època, en aquests tipus de comerços s'hi venia una mica de tot.
   

  En aquesta imatge el podem veure amb el seu fill i un aprenent.
  Alguns comerços de queviures de l'època, pel fet de vendre una mica de tot, rebien el nom d'adrogueria. I així ho podem veure al rètol de damunt de la porta.

Anunci al programa de Festa Major de l'any 1.936.

  La botiga tenia dues entrades, una per la plaça i l'altra pel carrer.
  

   En la imatge superior podem veure la Maria Carme Grauvilardell, amb la seva mare, a l'interior de la botiga.
  A en Jaume li agradava molt de fer els aparadors. Aquesta és una mostra d'un dels aparadors amb un "teatre" de llet condensada.





CAN JUANOLA
  A la cantonada dels carrers Creixell i General Prim.
  La botiga a principis del anys seixanta.


 Aparador.
Cedida Joan Juanola.

  Aparador.
Cedida Joan Juanola.


Interior.
Cedida Joan Juanola.

  L'any 1.968 es fa una remodelació de la botiga. L'antiga botiga de queviures es converteix en el que, possiblement, va ser el primer auto-servei del poble.

Façana del carrer General Prim.
Cedida Joan Juanola.

Interior
Cedida Joan Juanola.

Façana del carrer Creixell.
Cedida Joan Juanola.

  Anteriorment, en aquesta mateixa cantonada hi havia la botiga de 
JOSEP FARRERAS 


1947, desembre
Castellet, número 6


 1.949, juny
Revista Castellet, número 39



 1.949, desembre
Revista Castellet, número 52


LLADÓ, Ramon (antiga Casa Tinetó)
Establiment ubicat al carrer Castellet (llavors 14 d'abril), número 30.

1.936
Programa de Festa Major.

Arxiu Miquel Vila.
CAN MARIMON
  A la plaça de l'Ajuntament hi havia la botiga de R. Marimon. La van tancar per poder posar-hi la "Caja de Ahorros", més tard allí s'hi ubicà l'oficina de Correus i, actualment, són dependències de l'Ajuntament.


Anunci al programa de Festa Major de l'any 1.945.

Anunci al programa de Festa Major de l'any 1.936.

A la porta de la botiga, Maria Marimon.
Cedida Josep Bach.

SPAR
  A la Plaça de l'Ajuntament hi trobem la botiga de queviures SPAR.
  Aquest negoci va començar a principis del segle XX i es deia AMÀLIA.


L'Amàlia i el Joan, davant la botiga.

  L'Amàlia González i en Joan Llovet, el seu marit, regentaven aquest negoci.
  Van tenir un únic fill, en Ramon, que els va sortir d'esquerres (militava al P.O.U.M).
  En acabar la guerra civil, en Ramon Llovet i González com molts altres catalans en aquells temps, va haver d'exiliar-se a la Catalunya nord.
  I com molts altres catalans va ser capturat i internat en un camp de concentració: Argelers (Rosselló)
  Al camp d'Argelers hi van anar a raure molts del nostres compatriotes (recordeu el llibre de la Maternitat d'Elna).  Era una franja de platja envoltada per unes tanques i custodiada per soldats senegalesos. Es va construir en 15 dies i va romandre actiu uns dos anys en unes condicions infrahumanes, havent passat per ell prop de mig milió de persones.

Imatge actual de la platja d'Argelers.


"A la memòria dels 100.000 republicans espanyols, 
internats en el camp d'Argelers, 
després de la RETIRADA de febrer de 1939. 
La seva desgràcia: haver lluitat per defensar la Democràcia i la República 
contra el feixisme a Espanya de 1936 a 1939. Home lliure, recorda-te'n."

  Per les nits, en Ramon i alguns companys, s'escapolien del camp i anaven a recollir les deixalles que trobaven per les rodalies.
  Com que al camp no hi havia absolutament res per poder aixoplugar els milers de persones que s'anaven acumulant (la primera setmana hi van arribar 80.000 persones), utilitzaven aquest material per a muntar tendes o petits barracons. Tot i així, les condicions eren deplorables.
  Allí hi va conèixer la Maria Cadena i Grau, nascuda al Pallars Sobirà i que la guerra la va enxampar treballant d'infermera a un hospital de Girona. I van començar a tenir una relació que duraria tota la vida.

Aquesta fotografia és presa a França
poc temps després de la seva fugida.

  En Ramon es va poder escapar del camp, però ella no va poder. La Maria va estar en dos camps de concentració més.
 En Ramon, després de la seva fuga, havia topat amb un bon home que el va ajudar a treure's els papers necessaris i a establir-se.
  Va trobar feina i davant la impossibilitat de tornar a casa (perquè hi havia una ordre d'arrest contra ell) i la Maria, va optar per quedar-se a viure a França.
  Quan la Maria era al tercer camp de concentració, van seleccionar un grup de presoners per a enviar-los a Mauthausen,  ella estava en aquest grup.
  En Ramon ho va saber i el van advertir que la gent que anava a parar allí no en sortia viva. Per tant van decidir jugar-se-la i van organitzar una fugida.
  Afortunadament els  va anar bé.
  Van viure plegats uns anys a l'exili. Van tenir una nena, que va morir al poc temps. Després va néixer en Ramon (1942). 
  Cap al l'any 1948, quan la Maria ja estava embarassada del Joan, els va arribar la notícia que la mare del Ramon, l'Amàlia, s'estava morint. Tot i el risc que suposava, van decidir tornar a casa per poder acomiadar-se de la mare.



  Poc després d'arribar, en Ramon va ser empresonat. La Maria, que ja tenia dos menuts, es va posar a treballar a la botiga amb el seu sogre.
  Anys més tard, van alliberar en Ramon i va néixer en Josep Maria.
  La botiga es va anar renovant.
  L'any 1963 es converteix en SPAR, nom que ha mantingut fins l'actualitat. 


    



  










 1.963
Les "forces vives" en la inauguració.
Cedida Josep Maria Llovet i Cadena.

1.963
El mossèn beneint els aliments.
Entre el mossèn i el senyor del micro, Joan Llovet i Cadena.
Cedida Josep Maria Llovet i Cadena.

1.963
Al centre de la imatge, Ramon Llovet, propietari.
A la porta del magatzem, Ramon Llovet i Cadena.
Cedida Josep Maria Llovet i Cadena.

1.963
Lluís Maria Satre, president del grup SPAR, posant la insígnia al
nou membre del grup (també se li va atorgar un diploma).

1.963
Lluís Maria Sastre, guàrdia civil i mossèn felicitant el propietari.
El nen que treu el cap, darrere el propietari, és l'actual propietari, Josep Maria.
Cedida Josep Maria Llovet i Cadena.



  Una part de l'actual magatzem de la botiga era la vivenda de la família i l'altra era el pati. Al pati hi havia un pou (com a moltes cases de la part antiga del poble) que encara es conserva. 
  És un bon pou. Explica en Josep Maria que en anys de molta sequera, mentre la major part dels pous del poble s'havien assecat, aquest era dels pocs que seguia tenint aigua.
  
CAL VILA

  El dia 11 de gener de l'any 1.951, En Francisco Casajuana i Giralt i la seva esposa, Carme Vila i Fité van obrir una botiga de queviures al carrer Gran, número 37. Actualment, en aquell local hi ha el primer basar xinès que es va instal·lar al poble.
  El pare de la Carme, en Joan Vila, va ajudar econòmicament la jove parella a muntar el negoci i per això hi van posar el seu nom. Al cap de pocs mesos d'obrir la botiga, la parella es va casar. 
  Anys més tard va passar de dir-se Juan Vila a dir-se Cal Vila.
  La botiga va romandre oberta fins el dia 31 d'agost de l'any 1.988. És a dir que hi van treballar més de 37 anys.


 En Francisco i la Carme a la porta de la botiga.
Cedida Montserrat Casajuana.

Aparador .
Cedida Montserrat Casajuana.

Interior de la botiga.
Cedida Montserrat Casajuana.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada