dimarts, 15 de desembre de 2015

ESTANCS

CAL CANAL
L'estanc Canal, ubicat al baixos del carrer Gran, número 49, és el comerç més antic del poble. Obert l'any 1888, és una botiga de tradició familiar que s'ha mantingut en actiu fins avui dia, passant de pares a fill, al llarg de cinc generacions.

can Jorba

  En Pere Jorba i Gasó, nascut a Calaf l'any 1849, es va traslladar a Manresa on feia de teixidor. L'any 1877 va obrir la seva primera fàbrica tèxtil a Sant Vicenç de Castellet, a l'actual carrer Mestre Aubert, entre en carrer Gran i la plaça de l'Ajuntament.

  Posteriorment obriria la colònia Jorba, a Marganell (1892) i la Bellveí (1895) entre d'altres. Més tard obriria també una central elèctrica a Viladecavalls.

  El més conegut, potser, a la nostra comarca són els magatzems Jorba de Manresa, oberts l'any 1904.



Dibuix de Francesc Cuixart i Barjau, aparegut al diari Pla de Bages, el 18 d'agost de 1905.

  Anys més tard, cap al 1911 va obrir, amb el seu fill, els cèlebres magatzems Jorba a Barcelona. En un principi aquests magatzem estaven ubicats al carrer del Call. L'èxit d'aquesta empresa van permetre que s'estengués a altres edificis dels carrers Sant Domènec i Sant Ramon del Call.
  Fins i tot, l'any 1919 es va obrir una sucursal a Brussel·les.
  L'any 1926 els edificis de l'antic barri jueu barceloní, també es van quedar petits. Va ser llavors quan es va traslladar al Portal de l'Àngel, en un nou edifici, dissenyat per Arnald Calvet i Peyronill, amb una estètica clàssica, lligada a l'arquitectura clàssica del moment.


Garrosset
L'any 1876 comencen les obres de l'edifici de la cantonada dels carrers Gran i Mestre Aubert.
El 18 de juliol de l'any 1877, en Joaquim Garrosset, amb poders del seu germà, Valentí, compra la casa i els terrenys de la cantonada del carrer Gran, Mestre Aubert i Maria Ginferrer. 




Valentí Garrosset i Fabrés vivia a París i era un reconegut tenor, que va ser guardonat amb el títol de Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica.
Cedida família Andrés Canal.




PRIMERA GENERACIÓ


Joaquim Garrosset i Fabrés, nascut a Manresa, estava casat amb Josefa Pujol, natural de Sallent. El matrimoni es va instal·lar amb la seva família a l'edifici del carrer Gran. (En Joaquim és el rebesavi de l'actual propietària, Pepi Canal i Carbonell).
El matrimoni va regentar l'estanc des de el 29 de novembre de l'any 1888 fins l'any 1914.
En les següents imatges, la família i el primer permís d'expenedoria de tabac.



Primeres factures de l'estanc.



  En Joaquim Garrosset i la Josepa Pujol van tenir quatre fills. Els dos primers, Bienvenido i Antònia van morir de petits. Els següents dos fills foren Toribio i Pepeta.

Cedida família Andrés Canal.

  

La Pepeta Garrosset es va casar, el 24 de juliol del 1889, amb l'Antoni Rubió i Lubian.
L'Antonio, nascut l'any 1850 i natural de Barcelona, va exercir durant uns quants anys la seva professió com a "Práctico de Farmacia" a l'edifici del carrer Gran, número 49. D'ell han quedat alguns escrits amb els seus remeis. Més tard va realitzar algunes obres de construcció al poble i marxà a viure al carrer Sant Joan. Va morir el 8 d'octubre del 1911 a Sant Vicenç.

Josepa Garrosset.



Antonio Rubió .
Cedides família Andrés Canal.












  En Toribio Garrosset i Pujol, casat amb Teresa Vidal i Piqué, al 1912 heretà la propietat de l'edifici.
SEGONA GENERACIÓ

L'any 1914 el matrimoni es posa al capdavant del negoci, començant així la segona generació. 



Permís d'expenedoria a nom de Toribio Garrosset i Pujol.



Toribio i Teresa van tenir tres filles: l'Aurèlia, la Pepita i l'Hermínia.
L'Aurèlia, la filla gran, va morí l'any 1918.
La Pepita Garrosset i Vidal es va casar amb el llavors secretari de l'Ajuntament, Pere Canal i Rius. D'aquest matrimoni va néixer en Marius.
La Pepita però, havent anat a cuidar una amiga seva que patia les febres melitensis que, en aquells anys s'havien estès pel poble, es va encomanar la malaltia, morint l'any 1919, als 23 anys i deixant un fill de només vuit mesos.
Acabat el dol, l'any 1922, en Pere Canal es casa amb la germana petita de la Pepita, Hermínia Garrosset. D'aquest matrimoni naixeran dos fills: l'Aurèlia Canal que es casarà amb en Josep Llovet (carnisseria del carrer Prim) ien Paco Canal (músic) que es casarà amb Olga Barcala.
El fill gran de Pere Canal, en Marius, va heretar l'edifici.

TERCERA GENERACIÓ
L'any 1937, Hermínia Garrosset i Vidal, herata el negoci familiar.



En aquells anys, l'espai de la cantonada, on ara hi ha una òptica, es va llogar al senyor Fainé, qui va obrir una botiga de queviures, cal Fainé.

QUARTA GENERACIÓ
El fill gran, Màrius Canal i Garrosset, nascut del matrimoni de Pere Canal amb Pepita Garrosset, vivia a Barcelona amb la seva dona, Lola Carbonell i Sánchez.
A principis dels anys cinquanta però, van tornar cap al poble i el senyor Fainé els va traspassar el negoci de queviures de la cantonada. En lloc de cal Fainé, a partir de llavors es va començar a conèixer com cal Canal.



El dia 15 de juliol de l'any 1964, l'Hermínia Garrosset, que havia seguit mantenint l'estanc a l'emplaçament original, es jubila.
És llavors quan en Màrius Canal i la Lola Carbonell, prenen el relleu del negoci familiar. Tanquen la botiga de queviures i, en aquell mateix indret, obren l'estanc.



CINQUENA GENERACIÓ
L'actual propietària, Pepi Canal i Carbonell, ja és la cinquena generació que regenta el negoci, juntament amb el seu marit, Joan Carles Andrés i Toribio, des de l'any 1989.



El primer que van fer en heretar el negoci, fou retornar l'estanc a la seva ubicació original.



Actualment també treballa en Xavi Andrés i Canal, que ja pertany a la sisena generació de la família en el negoci.


 El reconeixement del treball de totes les generacions d'aquesta família, la podem trobar en diferents publicacions.




i amb diferents guardons.


L'any 2014 l'estanc va celebrar el seu 125 aniversari.
Totes les imatges han estat cedides per la família Andrés Canal.




FAMÍLIA LUNA-TRENAS

  En Luís Luna i Aceña i l'Antonia Trenas i Paez van néixer a Almodóvar del Rio, a la província de Còrdova.


Cedida Antonia Trenas.

  Allí van tenir les seves dues filles, M. Lluïsa i Fina. L'any 1951 en Luís va arribar a Sant Vicenç de Castellet. Al cap de poc més d'un any, se li unia la seva dona, Antonia.
  Ell treballava a Maderas San Vicente i ella va treballar en diferents empreses tèxtils del poble.
  L'any 1972 l'Antonia plega de la feina i, amb els diners que va cobrar, decideixen muntar l'estanc que s'ubicarà a la cantonada del passeig Francesc Macià i del carrer 1 de maig, juntament amb la vivenda familiar.


  Cedida Antonia Trenas.

  L'estanc va romandre obert fins l'any 2007. Després de 35 anys i de la mort del Luís, l'Antonia tanca l'estanc.
  Podem veure imatges d'alguns aparadors de Nadal de la botiga. 







  









Imatges cedides per Antonia Trenas.

Cap comentari:

Publica un comentari